1. |
||||
|
La princesa Ratolina
el sol ha anat a buscar.
Li ha dit: Fill de la meua vida,
jo amb tu em vull casar.
El solet que se n'alegra,
però no ho pot acceptar:
―Perquè el núvol té més força,
em tapa i no puc brillar.
La princesa Ratolina,
el núvol ha anat a buscar.
Li ha dit: Fill de la meua vida
jo amb tu em vull casar.
Al núvol li cau la bava,
i li diu tot somrient:
―Si vols saber qui té la força,
la resposta està en el vent.
La princesa Ratolina,
el vent ha anat a buscar.
Li ha dit: Fill de la meua vida,
jo amb tu em vull casar.
El vent fa una bufada,
de tant que se’n va alegrar,
però diu que la muntanya,
és forta i el fa parar.
La princesa Ratolina,
a la muntanya va anar.
Li ha dit: Filla de la meua vida,
jo amb tu em vull casar.
La muntanya que tremola,
a poc a poc es va desfent,
i de tota aquella terra,
un ratolí va apareixent.
La princesa Ratolina,
agafant el ratolí.
Li ha dit: Fill de la meua vida,
vas a ser el meu marit.
Quines voltes pega la vida,
per a anar al mateix lloc.
Tu disfruta i divertix-te.
I no sigueu albercocs.
|
||||
2. |
La POP - La mar en calma
04:01
|
|||
|
Quan jo tenia pocs anys,
el pare em duia a la barca.
Em deia: Quan sigues gran,
no te’n fies de la calma.
No te’n fies de la calma,
que és mare del temporal.
Bufa mestral ben fort,
unfla amb el vent la vela,
que arribarem a port,
on la mare ens espera.
El cel estava estrellat,
la lluna plena brillava.
La barca no anava avant
i jo molt que m’hi esforçava.
Bufa mestral ben fort,
unfla amb el vent la vela,
que arribarem a port,
on la mare ens espera.
Quan arribàrem a port,
allà hi trobàrem la mare.
Ella n’estava plorant,
per no saber on paràvem.
Bufa mestral ben fort,
unfla amb el vent la vela,
que arribarem a port,
on la mare ens espera.
|
||||
3. |
||||
|
El gat fa així, així, així, miau!,
per netejar-se el seu bigot,
així fa l’elefant, així, bruuaa!
per replegar els seus cacaus.
El llop udola així, així, auuuu!,
quan la lluna vol saludar,
rosega així el conill, així, així,
per mastegar el seu menjar.
Juga, juga, juga, com els animals,
balla, balla, balla, pots ballar descalç,
gira, gira, gira, enlaira les mans,
juga, juga, com els animals.
El gall fa així, així, així, cocoroco!,
quan de matí et vol despertar,
la vaca fa així, així, muuu!,
per remugar el seu menjar.
Així fa el pingüí, així, tiqui-tiqui-ti!,
quan a l’aigua corre a nadar
i així fan els xiquets així, així,
jugant al joc dels animals.
Juga, juga, juga, com els animals,
balla, balla, balla, pots ballar descalç,
gira, gira, gira, enlaira les mans,
juga, juga, com els animals.
|
||||
4. |
||||
|
Alça la cama si tu vols ballar,
gira’t d’esquena i torna a començar.
Agafa l’orella de qui tingues al costat
i grapa’t ben fort el nas.
Com la llavor que cau a la terra,
creix i batega si fa calor
i gira, gira com el Sol.
Com la tija que creix i s’engreixa
amb mans de fulles i cap de flor
i balla la cançó del mira-sol.
Canten i somriuen estreletes de la mar.
Ballen i somien que la lluna els vetlarà.
Gita’t a terra si tu vols ballar,
pica les mans i torna a començar.
Alça’t dempeus i torna a ballar
i canta patim-patam.
Com la llavor que cau a la terra,
creix i batega si fa calor
i gira, gira com el Sol.
Com la Lluna voltant la Terra,
fent la closca d’un caragol
que balla la cançó del mira-sol.
Com la llavor que cau a la terra,
creix i batega si fa calor
i gira, gira com el Sol.
Com la tija que creix i s’engreixa
amb mans de fulles i cap de flor
i balla la cançó del mira-sol.
|
||||
5. |
||||
|
La Roseta s’ha asustat
pels trets dels caçadors.
Pam, pam!, ai, quin ensurt!
I les potes roges,
blanques se li han fet.
Al metge la volen portar.
La perdiu no té papers,
cap dret! Doncs, mala sort!
Tots i totes pensen,
llavors què hi farem?
Perdiueta Roseta,
quina gràcia fa!
És la més xicoteta,
sempre entropessant.
La conilla intel·ligent,
calces roges li ha brodat.
Xica, toca, quina sort!
Però tant de tant que corre,
sempre està caient.
Camalligues li han ficat
i pareix que va prou bé.
Per fi ja està tot clar.
Un altra perdiueta
més graciosa mai voràs.
Perdiueta Roseta,
quina gràcia fa!
És la més xicoteta,
sempre entropessant.
Amb les calces rogetes,
quina gràcia fa!
Però corre que corre,
sempre en terra està.
Però prompte creixerà,
més valenta esdevindrà.
Com toca, sí senyor!
I les potes, roges
tornaran a ser.
Anirà sempre corrent,
cal fugir dels caçadors.
Pam, pam! Doncs és igual,
perdiueta valenta,
mai t’agafaran.
Perdiueta Roseta,
quina gràcia fa!
És la més xicoteta,
sempre entropessant.
Amb les calces rogetes,
que guapa que va!
Però corre que corre,
sempre en terra està.
Perdiueta Roseta,
mai t’agafaran.
Ja no eres xicoteta,
sempre alerta estàs.
Els trets dels caçadors,
pam!, mai t’espantaran
i viuràs molt contenta
entre camps de blat.
|
||||
6. |
||||
|
A la dreta del meu llit he trobat un ratolí
que rosega un tros de pa totes les nits.
A l’esquerra tinc dos dracs, dinosaures i gegants
que m’ajuden a creuar tota la mar.
A un pirata marejat li caigué una pinya al cap
i plorava i vaig haver-lo de curar.
I els donyets que tinc al braç mai no paren de ballar
i fan festa per a que tornes demà.
Al meu llit tinc els contes i la màgia més feliç;
al meu llit brillen sols quan cau la lluna plena.
Al meu llit tinc els contes...
A l’esquerra del meu llit tinc un arc de Sant Martí
on rellisque per a caure dalt d’un pi.
Em vaig trobar una clau, la que obre aquesta nau
on passegen tres amics per l’infinit.
Al meu llit tinc els contes i la màgia més feliç;
al meu llit brillen sols quan cau la lluna plena.
Al meu llit tinc els contes...
|
||||
7. |
||||
|
Segons conta la llegenda
d’alguns vells de Castelló,
fill de la Penyeta Roja,
descendent del Tossal Gros,
un gegant de gran altura
du per nom Tombatossals.
Va formar una planura
del Millars fins la marjal Marjal.
Va conéixer uns amics.
Eren uns gegants com ell,
conformaven una colla,
s’ajudaven mutuament.
Cagueme i Tragapinyols,
Bufanúvols el tercer,
també estava Arrancapins,
la Conlloga es dien ells.
Tombatossals, gegant forçut,
Arrancapins i el Rei Barbut.
Reunits al castell vell,
els demana el Rei Barbut
que facen séquies i horts
per a la gent de Castelló.
Llauren terres i bancals,
planten pins i tarongers,
omplin d’aigua les marjals,
fan un port per als mariners.
Fins que un dia van sentir
que a unes illes prop d’ací,
uns malvats feien destrosses
tant de dia com de nit.
La conlloga es va embarcar
a un vaixell del port del Grau,
conqueriren Columbretes
i li van tornar la pau.
Tombatossals, gegant forçut...
Així és com conta la història
que es va formar Castelló
per una colla de gegants
enviats pel Rei Barbut.
Si voleu saber-ne més
als llibres ho trobareu
de Josep Pasqual Tirado,
revivim la seua veu!
Tombatossals, gegant forçut...
Tombatossals, gegant forçut...
|
||||
8. |
||||
|
Cauen gotes
esvaroses,
llefiscoses,
que bavegen pels terrats.
Cauen gotes
que s'ajunten,
i que sumen,
multipliquen,
i ens omplen els carrers
de part a part.
Ix el sol i tot ho eixuga
i al minut,
un altre raig.
Ben pensat,
no et preocupes
ni et calfes massa el cap,
que és normal
i passa sempre
perquè som al mes de maig.
Cauen gotes...
|
||||
9. |
||||
|
El peixet se’n va a la mar
i no troba que menjar,
es rebolca per l’arena,
vinga la força en l’arena,
jugant, jugant,
les barques se'n van,
allà on pararan,
a la font del pico-pico,
compraremos un borrico
un de oro, un de plata,
que caga la gata,
con su corbata.
El tio de les calces roges
tenia cinc pollets,
se n'anava fora a l'horta
jugant a pilota,
obri l'armari
resant el rosari,
jugant, jugant,
a la font del pico-pico,
jugant, jugant,
compraremos un borrico.
El peixet se’n va a la mar...
Tinc una gallina blanca
que tot ho escampa,
tinc una gallina negra
que tot ho arreplega,
tinc un gall
que fa flautes,
ni llargues ni curtes,
ni curtes ni llargues.
Jugant, jugant.
|
||||
10. |
Xis i Pum - Estiu
02:50
|
|||
|
A la nit Nit de Sant Joan a la platja me'n vaig
a botar set ones d’esquenes a la mar.
Tot açò voldrà dir que aquest curs s’ha acabat,
que la calor més intensa està a punt d’arribar.
Ja estem de vacances, ja és estiu,
anem a la platja i vora el riu.
Diem adéu als mestres i als companys,
nous llocs anirem a visitar.
Tenim molt de temps i potser anirem
al poble dels iaios o de campament.
Nous amics trobarem per anar a jugar,
passejar amb la bici o menjar-se un gelat.
Ja estem de vacances, ja és estiu...
|
||||
11. |
Llum - Marieta Ganduleta
03:46
|
|||
|
—Marieta Ganduleta,
què fas que no t’has alçat?
—Encara tinc molta son
i a l’escola no vull anar.
—Marieta Ganduleta,
quantes coses t’estàs perdent!
Passejar baix del sol,
jugar amb amics al carrer.
—Marieta, alça’t Marieta!
S’està fent molt tard,
perdràs l’autobús
i no arribaràs a l’escola.
Encara et queden moltes coses per fer, Marieta.
Però si ni tan sols has desdejunat!
Però Marieta, Marieta,
alçat Marieta, Marieta desperta!
—Marieta Ganduleta,
dormida t’has tornat a quedar.
—Hui em trobe molt cansada,
no tinc ganes d’estudiar.
—Marieta Ganduleta,
ja estàs amb la televisió?
Per què no agafes un llibre
o t’aprens la lliçó?
Marieta, Marieta,
quantes vegades he de dir-ho?
Estàs perdent el temps,
has de fer moltes coses!
Saps que el món és un lloc difícil,
i els estudis et faran una dona de profit!
Has de fer cas del que diuen els pares.
Peró Marieta, m’estàs escoltant, Marieta?
Marieta! Marieta! Marietaaa!
—Marieta Ganduleta,
on estan els teus amics?
No sé què és el que he de fer
per a ajudar-te a ser més feliç.
|
||||
12. |
||||
|
Donya Marieta
cerca a la cuineta
un os per al gos,
però està molt fosc.
Donya Marieta
cerca a la cuineta.
No en troba ni mica,
ni al plat ni a la pica.
Va a cal carnisser
per comprar-li tripa:
quan tornava, el gos
ja fumava amb pipa.
Donya Marieta
cerca a la cuineta...
Busca unes sabates,
regira l’armari:
quan tornava, el gos
llegia el diari.
Donya Marieta
sempre és molt atenta,
cuida del seu gos,
cuida la caseta.
Donya Marieta
té a més un gat
que juga a les dames
abans de sopar.
Donya Marieta
mai es troba sola.
Una granoteta
li canta i li troba.
Donya Marieta
cerca a la cuineta...
Li compra un barret
que sembla de copa,
quan tornava, el gos
menjava una coca.
Donya Marieta
cerca a la cuineta...
Se’n va a cal barber,
vol dur-li perruca:
quan tornava, el gos
feia ballaruca.
La dama el saluda
i el gos se la mira.
El gos fa: Bau, bau!
I ella diu: Bon dia!
La dama el saluda...
|
||||
13. |
||||
|
Algú va llençar per la finestra de casa
una bossa de plàstic d’un supermercat.
Mireu-la, per allà va! Mireu-la, per allà va!
Una bossa de plàstic volant! Mireu-la, per allà va!
La bossa com un globus es va enlairar.
Va creuar el barri, els camps i les marjals.
Mireu-la, per allà va...
Trossos de plàstic que pengen dels arbres
i suren per l’aigua dels rius i dels mars.
Mireu-los, per allà van! Mireu-los, per allà van!
Són trossos de plàstic nadant! Mireu-los, per allà van!
Animals que mengen bosses de plàstic
i persones que mengen animals plens de plàstics.
Mireu-los, per allà van! Mireu-los, per allà van!
Són animals plastificats! Mireu-los, per allà van!
|
||||
14. |
||||
|
Som les xiquetes, som els xiquets!
Som xiquetes i xiquets!
L’habitació desastrada,
els deures a mitat,
tots els joguets escampats.
—La samarreta t’has tacat.
Posa’t les sabates que et vas a refredar.
Quin mareig, deixa de botar.
Però, què no enteneu?
Som xiquetes i xiquets.
Jugar, botar, embrutar-se i fer parlar.
Jugar, botar, embrutar-se i fer parlar.
Què no enteneu?
És el nostre dret.
—Mira quina traça per a dinar,
fes el favor de seure bé;
com no t’ho acabes, ja parlarem.
|
||||
15. |
||||
|
Oh, oh, oh, oh, oh!
Somriu al dia i viu.
Oh, oh, oh, oh, oh!
Encara que isca gris.
Oh, oh, oh, oh, oh!
Somriu al dia i viu...
Són les vuit, sona el despertador,
m'alce, m'estire i a desdejunar.
Un nou dia m'espera per gaudir
jugant, cantant, ballant, somiant.
Duc la roba de córrer
preparada per a eixir al carrer
i quan òbric la porta
el sol no està, sols núvols negres.
Oh, oh, oh, oh, oh!
Somriu al dia i viu...
Hui, no.
Hui no es pot eixir.
Ens diuen que fora fa mal temps,
que tenim que estar tots a dins.
No passa res, em quede a casa.
És temps de jugar tots plegats,
des de la cuina fins al garaig.
Recorda aquell que diu,
ningun núvol negre et lleve el somriure.
Riu i viu
que ningú et lleve el somriure
del matí fins la nit
Somriu!
Riu i viu
que ningú et lleve el somriure
del matí fins la nit
Somriu!
Oi! Tots units fent força.
Totes unides fent força.
Encara que isca gris,
negre, rosa o blau,
seguix endavant.
Perquè tu, sols tu, ets la clau,
la teua pròpia clau de la felicitat.
Oh, oh, oh, oh, oh!
Somriu al dia i viu...
|
||||
Valencià a la Dipu Valencia, Spain
Música en valencià per a la promoció lingüística
If you like Mans enlaire. Cançons per a cantar i ballar en família, you may also like:
I Get Into Trouble (LP | 2023)
by Maple Glider
The Australian folk-pop singer tackles deconstruction, her Christian childhood, and sexuality on her infectious sophomore album.
go to album
The Australian singer's debut solo album is filled with creative indie pop tracks.
go to album
Loosely structured around the Pokémon game of the same name, “Fire Red” is hushed and layered indie folk.
go to album
Stirring alt-pop with a focus on heartrending vocal melodies, the new LP from Nicholas is riveting from start to finish.
go to album
Reasons for the Dead
by Aisle Knot
Stark, folk-derived songs built on brittle acoustic guitars that conjure the image of a fire burning in the distance on a dark night.
go to album
Desert Car Album
by Ac Sapphire
Devastating melodies and incisive lyrics mold the new album from Portland singer-songwriter Ac Sapphire into a folk rock miracle.
go to album
Wry songs from this Washington artist that recall the homespun charm of early Mountain Goats.
go to album
